La segona vida de Bree Tanner

Autora: Stephenie Meyer

Editorial: Alfaguara juvenil

Any de publicació: 2010

Aquí pots trobar més informació sobre l’autora: http://es.wikipedia.org/wiki/Stephenie_Meyer

Gènere: Fantasia

Vaig triar aquest llibre quan el vaig veure en una pàgina de “saga crepúsclulo”. Allà l’autora havia publicat el seu nou llibre “The Short Second Life of Bree tanner” que va sobre una noia, que va sortir molt poc en el tercer llibre de la saga crepúsculo: Eclipse. Només havia sortit en la guerra entre els Cullen i un exercit de neòfits ( neòfits són aquelles persones que acaben de convertir-se en vampirs fa molt poc). Ella és una neòfita, però no volia lluitar amb ningú, perquè en aquell moment ella va descobrir que el amic de la seva creadora l’ha havia enganyat, dient que els Cullen són dolents i que el seu millor amic tornarà, quan ell l’ha ha matat amb la seva creadora, trencant cames, peus, mans, dits, coll... i cremant les parts més petites del cos.

M’ha agradat moltíssim aquest llibre, encara que no m’ha agrada gaire el final perquè és dur (al menys per a mi). Recomano aquest a tota les persones que han llegit el Eclipse. Tot el que he explicat m’agradaria explicar-ho més a fons, però si ho faig ja no tindrà gracia.

Excursió

Faig segon de la ESO i vaig en el grup A. Avui, dia 1 de febrer de 2011 tot els de segon hem anat d’excursió al museu de Barcelona i hem fet una ruta medieval. Ens van repartir en dos grups els de A i D junts i els de C i B junts. Primer de tot vam sortir de l’ institut i vam agafar el metro, i vam estar una estona a dins, quan vam sortir del metro, ens trobàvem el mig de tres edificis amb una estructura diferent. La professora ens va dir que apuntéssim el nom del carrers que teníem a prop. Llavors vam començar a caminar i contemplar els edificis.

Després de caminar una estona vam arribar a la catedral, allà hi havia dos edificis antics, un era de l’art gòtic europeu i l’altre era del gòtic català. El de l’art gòtic europeu era amb punxes i anava cap a dalt, en canvi, el de gòtic català era amb el sostre pla, intentava anar cap a baix, tot el contrari de l’art gòtic europeu.

Quan vam arribar al museu, ens vam trobar amb un guia, ella ens va portar davant d’una maqueta de l’antiga Barcelona, aleshores ens va explicar una mica l’història, tot seguit, ens va ensenyar unes imatges de les cases i els sostres, vam anar a la segona planta, on hi havia un espai bastant gran. Una finestra on s’instal·lava en Martí, també hi havia una gran quadre fet per un pintor molt important i davant tenia una taula, no me’n recordo ben bé per què hi era, però crec hi era perquè la gent no pogués tocar el quadre.

Tot seguit vam començar a fer la ruta medieval, vam agafar uns camins molts estrets que feien zig-zags, la guia ens va fer agafar aquells camins a propòsit, vam veure el carrer més estret de Barcelona. Vam arribar a l’església de Santa Maria, la guia ens va explicar que quan feien aquesta església, la gent hi va col·laborar molt i va donar molts diners i es va fer molt ràpidament, en un temps de record, també va dir que aquesta església va patir dos incendis i un terratrèmol molt fort, en el terratrèmol hi van morir 32 persones. L’església era de l’art gòtic.

Finalment, vam agafar el metro i cap a casa. J

Les mans

(El racó preferit del meu cos)

El racó preferit del meu cos no són les mans però vull parlar d’elles perquè són molt importants, al menys per a mi.
Les meves mans són molt senzilles, amb les ungles molt curtes, mal retallades i amb poca força, A l’hivern sempre gelades per culpa del fred què fa. De vegades les tinc tan gelades què no puc ni moure-les.
Encara què tinc molt poca força en les mans, igualment puc fer moltes coses amb elles sobre tot amb la mà dreta, què es la què utilitzo més, però també utilitzo l’altra mà.
Crec que les mans són molt importants, podem fer moltíssimes coses, per exemple: escriure, menjar, agafar, tocar, ...

El meu Nom

Em dic Raiha gull Arshad, aquest nom me’l va posar la meva mare, no es gaire conegut en el meu país i gens conegut aquí en Espanya.

Quan entro en algun centre nou, els professors sempre em diuen RAHIYA, aquest nom no m’agrada gens i sempre haig d’estar corregint, o si vaig el metge també em cridant amb el mateix nom però a ells no els hi corregei-s’ho perquè només em cridant una vegada i em puc aguantar.

I ara, suposo que em preguntares: Perquè et diuen RAHIYA?

Això té una explicació, es que, quan vaig arribar a Espanya el meu pare es va equivocar en el nom, i quan ho va voler arreglar-ho ja era masa tard i no ho va poder fer-ho.

En el meu país, el cognom pot ser qualsevol no es obligatori què sigui el cognom de la mare i del pare.

Ah!, i una altre cosa el meu nom es Raiha gull, però a mi m’agrada què em diguin Raiha i prou.

Raiha gull Arshad.

10 Moments de felicitat

1- _ Quan obro un llibre per llegir que de veritat m’agrada i de veritat m’ interessa.

2- _Quan entrego un treball que m’acosta’t moltíssim de fer i molt de temps.

3- _Quan penso que m’agradaria tenir aquesta cosa i si al finalment acabo tenen, aquell es el moment en el que més feliç estic.

4- _Quan em donen l’oportunitat de fer allò que jo pensava que no ho podria fer mai, perquè estic discapacitada físicament.

5- _No ho se que més posar crec que aquests són els únics moments de felicitació. i n’estic segura que hi han més però no em dono conte.